Si estàs preparant les oposicions de Bombers de la Generalitat, toca posar al dia també l’entrenament. A la convocatòria 81/26, les físiques passen a ser tres simulacions: un incendi de vegetació, un incendi estructural i un rescat aquàtic. Cadascuna té el seu recorregut, les seves normes i una nota de 0 a 10.
Hi ha força coses noves, però les veurem una a una. Aquí tens què hauràs de fer, els temps que donen cada puntuació, els errors que penalitzen i idees per preparar-te. Si ja tens marques d’entrenament, pots consultar-les directament a la calculadora de nota de físiques de Bombers On Fire.
Actualitzat el 24 de setembre de 2026. Normes i barems contrastats amb la base 6.1.2 i l’annex 3 de les bases de la 81/26. Els consells d’entrenament són orientatius i no formen part de les bases.
| Ordre | Prova | Què faràs? | Penalitzacions de temps |
|---|---|---|---|
| 1 | Incendi de vegetació | Rectes de 20 m i llançaments amb una pilota medicinal de 6 kg. | 10 segons per infracció de les indicades. Els llançaments incorrectes no compten. |
| 2 | Incendi estructural | Set fases amb una armilla de 10 kg: càrregues, equilibri, calaix, trineu, tanques i maniquí. | 5 segons per infracció de les indicades. |
| 3 | Rescat aquàtic | Entrada, apnea, flotació, natació, remolc i extracció d’un maniquí. | 10 segons per infracció de les indicades. |
Per superar les físiques necessites una mitjana mínima de 5 punts. Tens un únic intent per exercici i, entre un i el següent, almenys 15 minuts de descans. Més avall t’expliquem també els casos que donen un zero i per què aprovar no assegura passar a oficis.
Ves directament als barems de vegetació, estructural i aquàtic, al càlcul de la nota o a la proposta d’entrenament.
Què ha canviat a les proves físiques de Bombers de la Generalitat?
Com eren les físiques de la convocatòria anterior?
A la 81/25 hi havia cinc exercicis: cursa de llançadora, circuit d’agilitat, exercici aquàtic, pressió sobre banc i arrossegament de maniquí. Quatre puntuaven i exigien almenys un 5 cadascun; a la piscina calia obtenir un apte.
De cinc exercicis a tres simulacions d’intervenció
Ara les tasques s’encadenen dins de tres recorreguts cronometrats. Ja no hi ha una prova independent de pressió sobre banc ni la llançadora amb paliers. Sí que correràs rectes de 20 metres, però les combinaràs amb llançaments de pilota.
| Aspecte | 81/25 | 81/26 |
|---|---|---|
| Exercicis | Cinc exercicis separats. | Tres simulacions amb diverses fases. |
| Piscina | Apte o no apte. | Nota de 0 a 10 que entra a la mitjana. |
| Mínim per exercici | 5 en cadascun dels quatre puntuables. | No s’estableix un mínim individual; cal una mitjana de 5. |
| Nota física | Mitjana dels quatre exercicis puntuables, amb la piscina apta. | Mitjana de les tres simulacions. |
La comparació correspon a les bases de la 81/25 i a les bases de la 81/26.
Si ja entrenaves, aquesta feina et pot servir. Ara hauràs de practicar també els moviments nous i els canvis d’una tasca a la següent: arribar amb aire a la pilota, controlar les càrregues quan vas cansat i mantenir una bona posició a l’aigua.
Com funcionen les físiques de la convocatòria 81/26?
Qui passa de l’examen teòric a les físiques?
Primer has de superar la prova de coneixements. D’entre les persones aptes, es convoquen a les físiques les 360 dones amb millor nota per a les places reservades i les 540 persones amb millor nota per a les places no reservades.
Si hi ha empat a l’última posició de cada grup, entren totes les persones empatades. Si un dels grups no arriba a la xifra prevista, la diferència s’afegeix a l’altre. Per tant, aprovar el teòric no garanteix, per si sol, arribar a les físiques.
En quin ordre es fan i quant descans tens?
L’ordre és el mateix per a tothom: vegetació, estructural i aquàtic. Entre el final d’un exercici i el començament del següent hi ha d’haver un mínim de 15 minuts. És un mínim, no una durada exacta de descans que puguis donar per feta.
Quants intents tens? Pots provar el material?
Tens un únic intent a cada exercici i no pots provar els elements ni el material abans de fer-lo. Repetir una pujada al calaix que no ha comptat o tornar a començar la barra d’equilibri forma part d’aquell mateix intent: el temps continua corrent.
Què canvia entre dones i resta de persones?
Els recorreguts, els pesos i les repeticions descrits a l’annex són els mateixos. El que canvia és la taula de temps i punts. Les bases fan servir les columnes «Dones» i «Resta de persones», i mantindrem aquests noms. No hi ha trams de puntuació per edat.
No confonguis aquestes columnes amb les places reservades i no reservades: una cosa és el barem que s’aplica a la marca i l’altra, com s’organitza el pas entre proves.
Prova 1: simulació d’intervenció en un incendi de vegetació
Aquesta prova combina córrer, girar i llançar una pilota contra el terra. Les fases es fan seguides i cada vegada hi ha més feina. Per això t’interessa trobar un ritme que puguis sostenir fins al final.
Com és el recorregut?
Hi ha una recta de 20 metres, un con o una pica a un extrem i una zona amb una pilota medicinal de 6 kg a l’altre. Surts de la zona delimitada quan sona el senyal i et dirigeixes a la línia des d’on comencen les rectes. Les mides de l’annex són aproximades.
| Fase | Cursa | Pilota medicinal |
|---|---|---|
| 1 | 8 rectes de 20 m: 4 anades i tornades. | 16 llançaments vàlids. |
| 2 | 10 rectes de 20 m: 5 anades i tornades. | 20 llançaments vàlids. |
| 3 | 12 rectes de 20 m: 6 anades i tornades. | 24 llançaments vàlids. |
En total són 30 rectes, que sumen 600 metres, i 60 llançaments vàlids. A aquests metres s’afegeixen els petits desplaçaments de sortida, de canvi de tasca i de tornada a la zona inicial. Quan acabes els últims llançaments, deixes la pilota dins la seva zona i tornes al lloc on has començat. El cronòmetre s’atura quan hi arribes.
Com has de fer les rectes i els girs?
Al costat de la pilota has de trepitjar o sobrepassar la línia amb almenys un peu. A l’altre extrem has de fer el gir de 180 graus al voltant del con o la pica. Una anada i una tornada compten com a dues rectes. Practica el recorregut complet, amb les línies ben marcades, perquè escurçar el gir pot acabar sortint car.
Quan compta un llançament de pilota?
Perquè el llançament sigui vàlid has de complir les quatre condicions:
- La pilota ha de passar per sobre de la part més alta del cap.
- L’has de deixar anar abans que toqui el terra.
- La pilota ha de colpejar el terra.
- Has de flexionar el maluc durant el llançament i tornar-lo a estendre després.
Si una repetició no és vàlida, no compta i l’has de recuperar. Per exemple, si el dotzè llançament no passa per sobre del cap, continues amb onze vàlids. Aquest error no té un recàrrec fix de 10 segons: perds el temps que tardes a completar la repetició correcta.
Quins errors sumen 10 segons i quan treus un zero?
Cadascuna d’aquestes infraccions suma 10 segons al temps final:
- No començar dins la zona delimitada.
- No trepitjar o sobrepassar la línia del costat de la pilota.
- No fer el gir de 180 graus al voltant del con o la pica.
- Desplaçar o tombar un con o una pica.
- No deixar tota la pilota dins la zona marcada quan toca.
Les penalitzacions s’acumulen, també si comets infraccions diferents alhora. Abandonar, no completar les fases en l’ordre previst o arribar al tram de temps que val zero deixa aquest exercici en 0 punts.
Barem oficial de vegetació: temps i puntuacions
Els temps estan expressats en minuts:segons i inclouen les penalitzacions. Per exemple, 4:30 vol dir quatre minuts i trenta segons.
| Punts | Dones | Resta de persones |
|---|---|---|
| 10 | ≤ 3:56 | ≤ 3:20 |
| 9,5 | 3:57 a 4:12 | 3:21 a 3:36 |
| 9 | 4:13 a 4:23 | 3:37 a 3:47 |
| 8,5 | 4:24 a 4:29 | 3:48 a 3:53 |
| 8 | 4:30 a 4:35 | 3:54 a 3:59 |
| 7,5 | 4:36 a 4:41 | 4:00 a 4:05 |
| 7 | 4:42 a 4:47 | 4:06 a 4:11 |
| 6,5 | 4:48 a 4:53 | 4:12 a 4:17 |
| 6 | 4:54 a 4:59 | 4:18 a 4:23 |
| 5,5 | 5:00 a 5:05 | 4:24 a 4:29 |
| 5 | 5:06 a 5:11 | 4:30 a 4:35 |
| 4,5 | 5:12 a 5:17 | 4:36 a 4:41 |
| 4 | 5:18 a 5:23 | 4:42 a 4:47 |
| 3,5 | 5:24 a 5:29 | 4:48 a 4:53 |
| 3 | 5:30 a 5:35 | 4:54 a 4:59 |
| 2,5 | 5:36 a 5:41 | 5:00 a 5:05 |
| 2 | 5:42 a 5:47 | 5:06 a 5:11 |
| 1,5 | 5:48 a 5:53 | 5:12 a 5:17 |
| 1 | 5:54 a 5:59 | 5:18 a 5:23 |
| 0,5 | 6:00 a 6:05 | 5:24 a 5:29 |
| 0 | ≥ 6:06 | ≥ 5:30 |
Com entrenar les rectes, els girs i els llançaments?
Comença separant les tasques. Marca 20 metres i practica arribar a la línia, frenar i tornar a accelerar. Després treballa els llançaments amb una pilota adequada per colpejar el terra, vigilant sobretot que passi per sobre del cap i que cada repetició sigui completa.
Una sessió de pràctica per a qui ja corre i domina el llançament: després d’escalfar, fes tres blocs de 4 rectes de 20 metres i 8 llançaments, amb 2 minuts de descans entre blocs. Corre a un ritme viu que et permeti repetir el tercer bloc sense perdre la tècnica. Si el pes oficial et desmunta el moviment, practica primer amb menys càrrega.
Aquest exemple és una proposta nostra, no un protocol oficial. Quan el puguis completar amb control, augmenta la feina d’un bloc o redueix una mica el descans; no ho canviïs tot alhora. Més endavant, practica les fases oficials i finalment la seqüència sencera. Guarda els intents a màxim ritme per als dies previstos per mesurar-te.
Apunta el temps de cada fase i els llançaments que no compten. Si a l’última fase perds molt ritme, prova de sortir una mica més controlat. Si el problema són les repeticions, dedica una part de la sessió a fer-les bé sense el cansament de la cursa.
Prova 2: simulació d’intervenció en un incendi estructural
Aquí encadenaràs set fases amb una armilla de 10 kg durant tot l’exercici. Hi ha força feina amb pes, però també equilibri i moviments que has de fer amb precisió. Tenir clar on agafes i on deixes cada material t’ajudarà a moure’t amb menys dubtes.
| Fase | Tasca | Distància o repeticions |
|---|---|---|
| 1 | Dos discos de 10 kg, barra d’equilibri i calaix. | 40 m caminant i 10 pujades i baixades. |
| 2 | Dos pesos russos de 12 kg, barra d’equilibri i calaix. | 40 m caminant i 10 pujades i baixades. |
| 3 | Estirar amb corda un trineu d’uns 96 kg i fre magnètic. | 10 m. |
| 4 | Empènyer el mateix trineu. | 10 m. |
| 5 | Passar per sota de tanques d’uns 91 cm. | Recorregut en forma de C d’uns 10 m. |
| 6 | Arrossegar d’esquenes un maniquí d’uns 50 kg. | 18 m: 9 en ziga-zaga i 9 fins a la zona de retorn. |
| 7 | Córrer fins a la línia final. | 9 m, passant entre els dos cons. |
Les mides de l’annex són aproximades. L’esquema resumeix l’ordre; per veure la distribució sobre el terreny, consulta el dibuix de la pàgina 28 de les bases oficials.
Transport de discos i pesos russos: com es fa?
A la primera fase portes un disc de 10 kg sota cada aixella, com si portessis mànegues. No els pots agafar ni transportar passant els dits pel forat central. A la segona portes un pes rus de 12 kg a cada mà, sempre per sota de la línia de la cintura.
Amb cada parella de pesos fas 40 metres a peu. En els primers 20 passes per la barra d’equilibri; en els següents 20 tornes cap a la zona del calaix i el punt d’origen, deixant la barra a mà dreta. Després fas les 10 pujades i baixades amb aquella càrrega i la retornes al lloc inicial abans de continuar.
Barra d’equilibri i calaix: què compta i què has de repetir?
La barra fa aproximadament 3 m de llarg, 10 cm d’ample i 21,5 cm d’alt. Hi has d’accedir des de darrere de la marca situada abans de l’inici i baixar després de superar la marca del final.
Si caus, hi puges massa endavant o en baixes abans d’hora, sumes la penalització corresponent i has de tornar a l’inici de la barra. No pots continuar a la fase següent fins que l’hagis superada correctament. Cada caiguda penalitza.
Al calaix, puja primer un peu i després l’altre fins que tots dos hagin contactat dins la zona superior. Baixa’ls també d’un en un fins que tots dos hagin contactat dins la zona inferior. Això és una repetició. Sempre hi ha d’haver almenys un peu en contacte amb el terra o el calaix.
Si trepitges fora de la zona, la repetició no compta. Si saltes, tampoc compta i, a més, sumes 5 segons, perquè el salt també apareix a la llista de penalitzacions. En total faràs 20 repeticions vàlides: 10 amb discos i 10 amb pesos russos.
Completar el trineu: fixa’t en les rodes posteriors
Primer estires la corda des de dins d’un requadre d’1 m². No pots trepitjar ni sobrepassar amb cap part del cos les línies que el delimiten. Has d’apropar el trineu fins que alguna roda posterior toqui la primera línia del requadre.
Després l’empenys per les barres verticals fins que les dues rodes posteriors superin la línia situada a 10 metres. En la tracció n’hi ha prou amb el contacte d’una roda posterior; en l’empenta han de passar totes dues. El trineu té un pes total aproximat de 96 kg i resistència de fre magnètic.
Tanques, maniquí i arribada: com acabar el circuit?
Sota les tanques avances de quatre grapes o reptant. Cap part del cos pot superar els 91 cm d’alçada durant tot el recorregut entre la primera i l’última tanca, tampoc als espais entre tanques.
Després agafes el maniquí d’uns 50 kg i l’arrossegues caminant d’esquenes. Durant els 18 metres, els seus dos peus han de tocar sempre el terra. El tronc i els braços no el poden tocar abans d’arribar a la zona on l’has de deixar. Segueix els primers 9 metres en ziga-zaga i completa els 9 següents fins al rectangle, on ha de quedar tot el maniquí a dins.
Encara et queda la cursa final de 9 metres. El temps s’atura quan trepitges o sobrepasses amb almenys un peu la línia entre els dos cons. Si no passes entre els cons, el cronòmetre continua.
Quins errors sumen 5 segons i quan l’exercici val zero?
| On? | Què penalitza? |
|---|---|
| Discos | Que caigui un disc, agafar-lo o transportar-lo pel forat central, o no portar-lo sota el braç. Cada disc que cau genera una penalització. |
| Pesos russos | Cada caiguda d’un pes i transportar-los per sobre de la cintura. |
| Barra i calaix | Pujar o baixar de la barra fora de les zones indicades, caure’n o saltar al calaix. Les repeticions incorrectes s’han de recuperar. |
| Retorn de càrregues | No tornar el material al lloc inicial. |
| Trineu | No completar les distàncies de tracció o empenta, o trepitjar o sobrepassar els límits del requadre durant la tracció. |
| Tanques | Desplaçar-les, tombar-les o superar amb alguna part del cos els 91 cm entre la primera i l’última. |
| Maniquí | Que el tronc o un braç toqui el terra abans de la zona final, que algun peu perdi contacte amb el terra o deixar-ne alguna part fora del rectangle. |
| Cons | Desplaçar-los o tombar-los en les fases on s’indica aquesta penalització. |
Els recàrrecs s’acumulen. A banda del zero per temps, abandonament o seqüència incompleta, hi ha dos casos que has de tenir molt presents: desplaçar o tombar l’estructura que sosté els discos o els pesos russos, o el calaix; i tombar o bolcar el trineu. Aquests casos donen 0 punts a l’exercici.
Barem oficial d’estructural: temps i puntuacions
| Punts | Dones | Resta de persones |
|---|---|---|
| 10 | ≤ 2:08 | ≤ 1:26 |
| 9,5 | 2:09 a 2:24 | 1:27 a 1:42 |
| 9 | 2:25 a 2:35 | 1:43 a 1:53 |
| 8,5 | 2:36 a 2:41 | 1:54 a 1:59 |
| 8 | 2:42 a 2:47 | 2:00 a 2:05 |
| 7,5 | 2:48 a 2:53 | 2:06 a 2:11 |
| 7 | 2:54 a 2:59 | 2:12 a 2:17 |
| 6,5 | 3:00 a 3:05 | 2:18 a 2:23 |
| 6 | 3:06 a 3:11 | 2:24 a 2:29 |
| 5,5 | 3:12 a 3:17 | 2:30 a 2:35 |
| 5 | 3:18 a 3:23 | 2:36 a 2:41 |
| 4,5 | 3:24 a 3:29 | 2:42 a 2:47 |
| 4 | 3:30 a 3:35 | 2:48 a 2:53 |
| 3,5 | 3:36 a 3:41 | 2:54 a 2:59 |
| 3 | 3:42 a 3:47 | 3:00 a 3:05 |
| 2,5 | 3:48 a 3:53 | 3:06 a 3:11 |
| 2 | 3:54 a 3:59 | 3:12 a 3:17 |
| 1,5 | 4:00 a 4:05 | 3:18 a 3:23 |
| 1 | 4:06 a 4:11 | 3:24 a 3:29 |
| 0,5 | 4:12 a 4:17 | 3:30 a 3:35 |
| 0 | ≥ 4:18 | ≥ 3:36 |
Com entrenar la força, l’equilibri i els canvis de fase?
Treballa els moviments que després hauràs d’encadenar: aixecar-te amb càrrega, pujar un esglaó, caminar amb pesos, estirar i empènyer. Els esquats, les pujades a un calaix estable, els rems i els transports de pes poden formar part de la preparació. Tria càrregues amb què puguis mantenir el control i acabar la sèrie sense haver de fer l’última repetició com puguis.
Per practicar la barra, comença amb una línia al terra i sense càrrega. Quan caminis amb precisió, passa a una barra baixa i estable. Afegeix els pesos i l’armilla de manera progressiva, amb supervisió. Al calaix, practica primer l’ordre dels peus i després incorpora la càrrega. Una caixa inestable o una taula de casa no són substituts adequats.
Per al trineu, dedica temps a mantenir-te dins del requadre mentre reculls corda, i marca bé fins on has d’empènyer. Un trineu de gimnàs carregat amb 96 kg no reprodueix necessàriament el de la prova: el fre, les rodes i el terra canvien la resistència. Pot servir per entrenar, però els seus temps no són directament comparables.
Finalment, uneix dues tasques que ja dominis. Per exemple, transport i calaix, o tracció i empenta. Practica on deixes el material i cap on surts. Quan puguis completar cada part sense errors, fes el recorregut sencer amb el material adequat i algú que compti les repeticions i anoti les penalitzacions.
Prova 3: simulació d’un rescat aquàtic
La piscina ara també dona punts. Has de completar sis fases en un carril d’aproximadament 25 metres de llarg i 4 d’ample. Hi ha dues surades transversals, una a 5 metres de cada extrem. Són les cordes amb flotadors que delimiten les zones.
| Fase | Què has de fer? |
|---|---|
| 1. Entrada | Entrar de peus mantenint el cap fora de l’aigua. |
| 2. Apnea | Recórrer els 15 m centrals completament submergit i passar sota una tanca. |
| 3. Flotació | Aguantar 30 segons amb tot el cap i els deu dits fora de l’aigua. |
| 4. Estil lliure | Nedar des d’on has acabat la flotació fins a la paret oposada i tornar 25 m. |
| 5. Crol de salvament | Nedar 25 m amb el cap fora, excepte sota les surades. |
| 6. Maniquí | Remolcar-lo 25 m i treure’l completament a la vora de la piscina. |
Entrada a l’aigua i apnea de 15 metres
Et col·loques dret, amb els peus a la vora. Al senyal entres primer de peus, mantenint el cap visible fora de l’aigua. Capbussar-lo en aquesta entrada penalitza.
Després et submergeixes abans de la primera surada i fas els 15 metres centrals en apnea, és a dir, sense sortir a respirar. Tot el cos ha de quedar sota la superfície. A mig tram, a 7,5 metres de l’inici de la zona d’apnea, passes per sota d’una tanca d’aproximadament un metre d’alçada situada al fons. Surts a la superfície després de la segona surada.
Si no completes els 15 metres d’una tirada, l’annex preveu una penalització de 10 segons i continuar cap a la zona final de 5 metres per començar la flotació, sense tocar les surades. Aquest fet, per si sol, no està descrit com un nul automàtic. Les altres infraccions que puguis cometre també penalitzen segons l’annex.
Flotació de 30 segons: cap i mans visibles
Dins la zona final treus tot el cap i les dues mans fora de l’aigua. La persona que controla la prova t’avisa quan comencen els 30 segons i quan s’han acabat. Has de mantenir tot el cap i els cinc dits de cada mà visibles, sense tocar parets ni surades. Els 30 segons formen part del temps total de l’exercici.
Natació lliure i crol de salvament
En estil lliure fas dos trams: primer nedes des del punt on has acabat la flotació fins a la paret oposada; després tornes fent un llarg complet de 25 metres. Per això el primer tram depèn d’on hagis acabat la flotació: no s’ha de descriure aquesta fase simplement com dos llargs exactes de 25 metres.
En acabar cadascun dels trams has de tocar la paret amb una o dues mans. No pots fer una tombarella ni impulsar-te contra la paret amb cap part del cos. A continuació fas 25 metres de crol de salvament, amb el cap fora de l’aigua excepte quan passes sota les surades. En arribar, toques la paret amb una o dues mans i agafes el maniquí.
Remolc i extracció del maniquí: quan s’atura el temps?
El maniquí de rescat, d’aproximadament 100 cm i 35 kg, és fora de l’aigua, a l’extrem de la piscina. L’agafes i el remolques durant 25 metres. Has de mantenir la teva via aèria i la seva fora de l’aigua: pensa en la boca i el nas, que han de quedar visibles i sense submergir-se, excepte en passar les surades.
No t’impulsis amb la paret ni amb cap altre element. Quan arribis al final, encara has de treure completament el maniquí de l’aigua i dipositar-lo a la vora de la piscina. És en aquest moment que s’atura el cronòmetre. Arribar a la paret amb el maniquí encara dins de l’aigua no acaba la prova.
Com has de passar les surades i tocar les parets?
En les fases de natació lliure, crol de salvament i remolc, has de passar per sota de les surades, sense tocar-les. La via aèria pot quedar sota l’aigua un màxim de 5 segons durant cada pas; en el remolc, això també afecta el maniquí.
L’annex obliga a tocar la paret amb una o dues mans als finals dels trams de natació lliure i del crol de salvament, però també inclou una prohibició genèrica de tocar parets a les llistes de penalitzacions. La lectura coherent és fer el contacte de mans que es demana expressament, sense recolzar-t’hi ni impulsar-te. És un punt de redacció que convé contrastar amb les instruccions o els aclariments del tribunal; no s’ha d’interpretar com un permís per descansar a la paret.
Quins errors sumen 10 segons i quan l’exercici val zero?
| Fase | Què penalitza? |
|---|---|
| Entrada | Submergir el cap, entrar primer amb una altra part del cos que no siguin els peus o tocar paret o surada. |
| Apnea | Sortir a respirar, mostrar alguna part del cos sobre la superfície, no passar sota la tanca, moure-la o fer-la caure, o tocar paret o surada. |
| Flotació | Submergir alguna part del cap, una mà o algun dit durant els 30 segons, o tocar paret o surada. |
| Estil lliure i crol de salvament | Passar per sobre de les surades, tocar-les, no fer el contacte de mans obligatori amb la paret, fer tombarelles, impulsar-se amb la paret o superar els 5 segons de via aèria submergida en passar una surada. S’hi aplica també la norma de contacte amb parets explicada a l’apartat anterior. |
| Crol de salvament | Submergir la via aèria fora del pas sota les surades. |
| Remolc | Submergir la via aèria pròpia o la del maniquí fora del pas sota les surades, superar els 5 segons de pas subaquàtic, tocar paret o surada o impulsar-se amb la paret. |
Les penalitzacions s’acumulen. Abandonar, no completar la seqüència establerta o arribar al tram de temps que correspon a zero deixa l’exercici en 0 punts.
Barem oficial del rescat aquàtic: temps i puntuacions
| Punts | Dones | Resta de persones |
|---|---|---|
| 10 | ≤ 2:32 | ≤ 2:08 |
| 9,5 | 2:33 a 2:48 | 2:09 a 2:24 |
| 9 | 2:49 a 2:59 | 2:25 a 2:35 |
| 8,5 | 3:00 a 3:05 | 2:36 a 2:41 |
| 8 | 3:06 a 3:11 | 2:42 a 2:47 |
| 7,5 | 3:12 a 3:17 | 2:48 a 2:53 |
| 7 | 3:18 a 3:23 | 2:54 a 2:59 |
| 6,5 | 3:24 a 3:29 | 3:00 a 3:05 |
| 6 | 3:30 a 3:35 | 3:06 a 3:11 |
| 5,5 | 3:36 a 3:41 | 3:12 a 3:17 |
| 5 | 3:42 a 3:47 | 3:18 a 3:23 |
| 4,5 | 3:48 a 3:53 | 3:24 a 3:29 |
| 4 | 3:54 a 3:59 | 3:30 a 3:35 |
| 3,5 | 4:00 a 4:05 | 3:36 a 3:41 |
| 3 | 4:06 a 4:11 | 3:42 a 3:47 |
| 2,5 | 4:12 a 4:17 | 3:48 a 3:53 |
| 2 | 4:18 a 4:23 | 3:54 a 3:59 |
| 1,5 | 4:24 a 4:29 | 4:00 a 4:05 |
| 1 | 4:30 a 4:35 | 4:06 a 4:11 |
| 0,5 | 4:36 a 4:41 | 4:12 a 4:17 |
| 0 | ≥ 4:42 | ≥ 4:18 |
Com preparar la natació, la flotació i el remolc?
Practica cada habilitat abans d’ajuntar-les. Si encara et costa nedar amb continuïtat, comença per classes de tècnica. Per a aquesta prova també necessites aprendre a mantenir-te a la superfície amb les mans fora, nedar amb el cap aixecat i moure un maniquí de salvament.
Un dia de piscina pot centrar-se en nedar amb bona posició i fer els canvis de sentit sense empènyer la paret. Un altre, amb supervisió i material de salvament, pot dedicar-se a la flotació, la presa del maniquí, el remolc i l’extracció. Practica també l’entrada amb el cap fora: és diferent d’un salt de cap de natació.
L’apnea s’ha d’entrenar en una sessió supervisada per un professional preparat per intervenir, amb vigilància directa. No la practiquis sol, no hiperventilis abans de submergir-te i no facis concursos per veure fins on aguantes. La Creu Roja explica el risc de perdre el coneixement durant aquestes pràctiques. La presència general d’un socorrista no substitueix acordar i supervisar específicament aquest treball.
Quan dominis les parts, el preparador pot ajudar-te a encadenar-les amb les condicions de seguretat adequades. Demana que et mesurin també les penalitzacions. A l’aigua, un temps ràpid deixa de ser tan bo si el cap del maniquí s’enfonsa o toques les surades.
Com es calcula la nota de les físiques i què necessites per aprovar?
Primer el temps corregit, després els punts
El càlcul té tres passos: afegeixes les penalitzacions al temps de cada exercici, busques la puntuació a la columna del teu barem i fas la mitjana de les tres notes.
Nota física = (punts de vegetació + punts d’estructural + punts d’aquàtic) / 3.
No es fa la mitjana dels temps. Cada prova té una taula pròpia i els mateixos segons poden representar notes molt diferents. Si l’exercici s’ha declarat nul, val zero encara que el temps sigui bo.
Exemple de penalització: a vegetació, amb el barem de resta de persones, un temps de 4:30 dona 5 punts. Si has desplaçat un con i tens 10 segons de penalització, el temps corregit és 4:40 i la nota baixa a 4,5. Per a dones passa el mateix amb 5:06: són 5 punts, però amb 10 segons afegits es converteix en 5:16 i dona 4,5 punts.
Cal treure un 5 a cada prova? I si en una tens un zero?
Les bases de la 81/26 exigeixen una mitjana mínima de 5 i no estableixen un mínim individual per exercici. Per exemple, amb un 4, un 6 i un 8 tens una mitjana de 6.
Un zero també entra a la mitjana: 0, 8 i 7 sumen 15 punts, que dividits entre tres donen 5. Això explica el càlcul; els tres exercicis continuen sent obligatoris i no és una autorització per no presentar-te a un d’ells. A més, un zero deixa molt poc marge i perjudica la teva posició respecte a les altres persones.
Aprovar les físiques et garanteix passar a oficis?
No. Entre les persones aptes a les físiques, passen a oficis les 240 dones amb millor puntuació física per a les places reservades i les 360 persones amb millor puntuació física per a les no reservades.
També aquí entren totes les persones empatades a l’última posició de cada grup, i les places de convocació que no s’arribin a cobrir en un grup s’afegeixen a l’altre. Per ordenar aquest pas es fa servir la nota de les físiques, no la suma del teòric i les físiques.
Per això no podem donar-te avui una «nota segura» per passar a oficis. Dependrà de les notes de les persones que es presentin. El 5 és el mínim per ser apte; la nota de tall per avançar es coneixerà amb els resultats.
Repetició incorrecta, penalització i nul: tres coses diferents
- Repetició que no compta: l’has de completar bé mentre el temps continua. Passa amb un llançament incorrecte o una pujada al calaix mal feta.
- Penalització de temps: s’afegeixen 5 o 10 segons, segons l’exercici i la infracció. Alguns errors, com saltar al calaix, comporten alhora repetició no vàlida i recàrrec.
- Nul: aquell exercici rep 0 punts. No és el mateix que sumar uns segons al temps.
La norma general de la base 6.1.2 associa l’incompliment de normes amb un nul, mentre que l’annex 3 concreta repeticions no vàlides i penalitzacions per a accions determinades. En aquesta guia seguim aquestes conseqüències específiques. Per a casos no descrits o dubtes d’aplicació, el criteri l’ha d’aclarir el tribunal.
Calcula la teva nota de físiques amb els teus temps
A la calculadora de físiques de Bombers On Fire pots consultar les marques de les tres proves amb els barems de dones i resta de persones.
- Selecciona el barem que et correspon.
- Introdueix el temps de cada prova en minuts i segons.
- Si has tingut penalitzacions, suma-les abans d’introduir el temps. No les tornis a sumar si ja estan incloses en la marca que t’han donat.
- Consulta els punts de cada exercici i la mitjana.
Exemple amb el barem de resta de persones: 3:40 a vegetació, 1:50 a estructural i 2:30 a l’aquàtic, tots tres temps ja corregits i amb exercicis vàlids, corresponen a 9 punts cadascun. La mitjana és 9. Amb el barem de dones, el mateix exemple de puntuació s’obté amb 4:20, 2:30 i 2:50.
Fes-la servir també després d’entrenar. Mira quin exercici queda més lluny del teu objectiu i a quants segons tens el següent tram. Els salts del barem no són tots iguals, especialment a les notes més altes. Si un exercici ha estat nul, el seu temps no representa la seva nota: en fer la mitjana li corresponen zero punts.
Com organitzar l’entrenament de les noves proves físiques
Per preparar aquestes proves hauràs de combinar força, carrera i piscina, i reservar temps per aprendre els recorreguts. Les propostes següents són exemples de preparació de Bombers On Fire. Adapta-les al teu nivell i, per a la tècnica amb càrregues i el treball aquàtic, compta amb un professional qualificat.
Per on començar segons el teu nivell?
La primera setmana et pot servir per veure què domines i què et costa. Revisa si pots córrer amb continuïtat, controlar els moviments amb pes i nedar amb comoditat. No cal començar fent les tres proves al màxim.
- Si comences de zero: construeix una rutina amb sessions curtes de força, caminar o córrer segons el teu nivell i classes de natació. Aprèn els moviments abans d’afegir-hi velocitat i pes.
- Si ja entrenaves per a les antigues físiques: conserva la base de força i resistència, i dedica més temps al material nou, la piscina i els canvis de tasca.
- Si ja completes els circuits: registra parcials, repeticions incorrectes i penalitzacions per saber on pots guanyar temps.
La regularitat i l’adaptació de les càrregues al teu nivell són una bona base. Les recomanacions de força de l’ACSM destaquen precisament la constància i la necessitat d’ajustar el programa a cada persona. Són orientacions generals per a adults sans; la preparació d’aquestes proves requereix, a més, practicar les seves tasques.
Una setmana orientativa per combinar força, carrera i piscina
Aquest exemple està pensat per a una persona que ja entrena amb regularitat, sap nedar i tolera cinc dies d’activitat. No són cinc dies a màxima intensitat. Els blocs de tècnica es fan amb càrrega i ritme que permetin controlar el moviment.
| Dia | Sessió | Objectiu |
|---|---|---|
| Dilluns | Força general i pràctica breu del calaix i dels transports. | Treballar cames, tronc, empenta i tracció, mantenint una bona execució. |
| Dimarts | Piscina amb treball de tècnica. | Nedar amb control i practicar les habilitats de salvament amb supervisió. |
| Dimecres | Descans o passeig tranquil. | Recuperar-te i arribar amb energia a la sessió següent. |
| Dijous | Cursa i blocs de vegetació. | Practicar rectes, girs i pilota a un ritme que puguis repetir. |
| Divendres | Segona sessió de piscina, de càrrega moderada. | Reforçar la tècnica i el treball acordat amb el preparador. |
| Dissabte | Força i fases del circuit estructural. | Treballar les tasques pendents i unir les que ja controles. |
| Diumenge | Descans. | Recuperar i revisar les marques de la setmana. |
Si ara entrenes menys, no passis de cop a aquest volum. Comença amb menys sessions i augmenta-les quan recuperis bé. Si la piscina és el teu punt feble, dona prioritat a les classes; si et costa moure les càrregues, ajusta la força amb el preparador. Un dolor que es repeteix o et fa canviar la manera de moure’t s’ha de valorar abans de continuar augmentant la feina.
Com passar de practicar cada fase a fer un simulacre?
- Aprèn la tasca. Completa el moviment amb control i coneix la norma que el fa vàlid.
- Uneix dues fases. Practica el canvi de material o de posició, encara sense buscar la millor marca.
- Completa un exercici. Cronometra’l amb algú que controli també les infraccions.
- Simula l’ordre de la prova. Quan estiguis preparat, combina vegetació, estructural i aquàtic amb almenys 15 minuts de descans entre exercicis i supervisió específica a la piscina.
Com a punt de partida per a qui ja domina els circuits, es pot reservar un simulacre complet cada dues o tres setmanes, substituint una sessió exigent. És una orientació, no una obligació ni una freqüència vàlida per a tothom. Entre simulacres, dedica les sessions a corregir el que t’ha fet perdre temps. L’apnea no s’ha de convertir en un repte sota fatiga pel fet d’estar fent un simulacre.
Què pots preparar sense tot el material oficial?
| Material que et falta | Què pots treballar? | Què hauràs de practicar específicament? |
|---|---|---|
| Barra d’equilibri | Caminar sobre una línia al terra i practicar la col·locació dels peus. | L’amplada, l’alçada i els límits de la barra, amb les càrregues corresponents. |
| Trineu magnètic | Força de rem, empenta i tracció amb material de gimnàs adequat. | La resistència del trineu, el requadre, la corda i les línies de finalització. |
| Maniquí terrestre | Força de tracció i desplaçaments amb càrregues adequades sota supervisió. | La presa, els girs i mantenir els peus del maniquí a terra sense arrossegar-ne el tronc. |
| Maniquí aquàtic | Natació, flotació i crol de salvament amb un professional. | Remolc i extracció amb material de salvament adequat per a l’entrenament. No improvisis un maniquí llastrat. |
Amb material alternatiu pots millorar capacitats, però no donar per validada una marca de la prova. Busca sessions amb un circuit específic abans de l’examen, especialment per als elements que encara no has pogut practicar.
Què has d’apuntar després d’entrenar?
Guarda la data, el material utilitzat, el temps sense recàrrecs, les penalitzacions i el temps final. Afegeix una frase sobre què t’ha costat: «he sortit massa ràpid», «he repetit tres pujades» o «he perdut la posició del maniquí». Això et dirà més que tenir només una llista de notes.
Compara sobretot sessions amb condicions semblants. Canviar el trineu, el terra o la piscina pot alterar els temps. Per seguir la puntuació, introdueix les marques corregides a la calculadora de físiques i mira l’evolució de cada exercici.
Com ajustar les últimes setmanes?
Quan s’acosti la data, centra’t a consolidar el que ja has preparat. Evita estrenar una càrrega alta o un moviment exigent els últims dies. Amb el preparador, ajusta el volum perquè arribis recuperat i mantingues pràctiques curtes de les parts que et donen confiança. La reducció concreta depèn de com hagis entrenat i de com recuperis.
Assaja abans la roba, les ulleres de piscina, l’escalfament i allò que acostumes a menjar i beure. El dia de la prova t’interessa tenir aquestes decisions resoltes.
Què has de tenir en compte el dia de les físiques?
Roba, calçat i accessoris permesos
És obligatori portar roba i calçat esportius. Les bases prohibeixen la roba amb elements reflectants, així que revisa-la amb temps, inclosos els petits detalls que potser no havies mirat.
No es permeten guants, magnèsia, genolleres, corretges, calleres, canelleres, fèrules, turmelleres, faixes lumbars ni elements que subjectin o envoltin les articulacions o la cintura. Si necessites un suport per una qüestió mèdica, consulta-ho al tribunal abans: no donis per feta una excepció.
Què has de portar per a la piscina?
Banyador i casquet són obligatoris; les ulleres són opcionals. Practica amb les que vulguis fer servir perquè l’entrada i els passos sota les surades no te les moguin.
Escalfament i descans entre exercicis
Prepara un escalfament que ja coneguis: començar suau, mobilitzar les articulacions que faràs servir i augmentar el ritme de manera progressiva. Adapta’l als espais i a les indicacions de l’organització. Recorda que no pots provar el material de l’examen.
Durant el descans, recupera la respiració, beu segons les teves necessitats i evita quedar-te fred. No intentis compensar una prova que ha anat malament afegint exercici durant l’espera. Encara en queden més.
Abans de sortir de casa:
- Comprova la citació, el lloc, l’hora i els documents que demana l’organització.
- Revisa la roba esportiva i els elements reflectants.
- Prepara banyador, casquet, ulleres si en fas servir, tovallola i roba seca.
- Porta l’aigua i l’alimentació que ja hagis provat als entrenaments, d’acord amb les normes del recinte.
- Repasa l’ordre de les proves i les línies o accions que marquen el final de cada fase.
Preguntes freqüents sobre les físiques de Bombers 81/26
Quan i on es faran les proves físiques?
A la revisió del 24 de setembre de 2026, la pàgina oficial consultada encara no publica una citació amb data i lloc de les físiques. Consulta la pàgina de la convocatòria 81/26 per als avisos i les publicacions del tribunal. No donis per bones les dates d’una convocatòria anterior.
Hi ha barems segons l’edat?
No. L’annex 3 diferencia dones i resta de persones, però no estableix taules per franges d’edat.
Quina alçada té el calaix? I quina profunditat té la piscina?
L’annex consultat no concreta una alçada numèrica del calaix, la profunditat de la piscina ni l’ajust exacte del fre magnètic del trineu. Tampoc s’han de deduir aquestes mides de les proporcions d’un dibuix. Per reproduir fidelment el muntatge caldrà seguir les especificacions o els aclariments que publiqui el tribunal. Les distàncies i mides que sí que s’hi indiquen es presenten com a aproximades.
Com es tracten les dècimes de segon?
Les bases indiquen un registre en minuts i segons i els barems estan escrits en segons enters. No hi hem trobat una regla expressa d’arrodoniment de dècimes o centèsimes. Les taules d’aquest article reprodueixen els intervals publicats; si el teu cronòmetre dona decimals en un límit de puntuació, no assumeixis un arrodoniment favorable. El criteri oficial l’ha d’indicar l’organització.
Què passa en cas d’embaràs o part recent?
Les bases preveuen opcions específiques per a participants embarassades o que encara no hagin complert sis mesos des del naixement del fill, amb l’acreditació corresponent.
Es pot demanar fer les físiques de manera individualitzada des que acaba el termini de sol·licituds, fins i tot abans del període general, aportant un certificat mèdic que indiqui expressament que fer-les no representa cap risc per a l’estat físic o de gestació.
Si el dia de la prova la participant està embarassada, de part o dins dels sis mesos posteriors al naixement, pot sol·licitar-ne l’ajornament. L’ha d’autoritzar el tribunal. Amb aquesta autorització pot continuar la resta del procés, però la qualificació final queda condicionada a superar les físiques.
La previsió és fer-les abans de publicar la llista de persones proposades per a la formació. Si no és possible, les bases regulen fer-les amb la convocatòria següent i incorporar-se a la formació si la puntuació resultant hauria permès accedir-hi en la promoció original. Consulta el procediment complet a la base 6.1.2 i presenta la petició pels canals oficials.
Hi ha controls antidopatge?
El tribunal pot fer controls de manera aleatòria. Donar positiu o negar-se a fer-los comporta l’exclusió automàtica de la convocatòria. Si prens una medicació prescrita i tens dubtes, consulta el metge i els canals oficials sobre el procediment aplicable; no deixis un tractament pel teu compte.
Encara serveix entrenar la llançadora o el press de banca?
Poden formar part del treball general de resistència o força, però ja no són exercicis independents de la 81/26. Reserva prou temps per a les tasques que sí que faràs: pilota, càrregues, equilibri, trineu, desplaçaments baixos i salvament aquàtic.
Bases oficials i actualitzacions
Les normes, els pesos, les distàncies i les puntuacions d’aquesta guia parteixen de la Resolució ISP/3218/2026, de 10 de setembre, publicada al DOGC el 15 de setembre de 2026. Per consultar els recorreguts originals, ves a l’annex 3, pàgines 24 a 42. El funcionament general de la prova és a la base 6.1.2 i el pas a oficis, a la 6.1.3.
La comparació amb el model anterior fa servir la Resolució ISP/1004/2025, de 22 de març, de la convocatòria 81/25. Els exemples d’entrenament i les explicacions amb paraules planeres són elaboració de Bombers On Fire.
Revisió del 24/09/2026: incorporació de les tres proves, els barems complets, les penalitzacions, el càlcul de la nota i les propostes de preparació. Abans de l’examen, revisa els avisos de la pàgina oficial de la convocatòria per recollir possibles correccions, instruccions de muntatge o aclariments.