Segur que t'ha passat. Vas conduint, sents la sirena a tot drap, veus passar el camió vermell obrint-se pas entre el trànsit i, per un segon, se't posa la pell de gallina. Hi ha alguna cosa èpica, gairebé mítica, en aquesta imatge.
Però siguem clars: la vida de bomber no és una pel·lícula de Hollywood. Aquí no hi ha directors cridant "talleu!", ni dobles per a les escenes de risc, ni sempre sortim caminant a càmera lenta mentre alguna cosa explota al fons sense mirar enrere.
La realitat és diferent. Hi ha brutícia, hi ha suor, hi ha moments molt durs i hi ha moments d'avorriment absolut. Però t’avancem un spoiler: la realitat mola molt més que la ficció.
Ser bomber a la Generalitat de Catalunya és, any rere any, una de les professions més ben valorades i desitjades. Per què tanta gent està disposada a tancar-se anys en una habitació estudiant per aconseguir aquest casc? És només per l'adrenalina? És per lligar més? (D’això ja en parlarem un altre dia amb unes cerveses). Avui a Bombers On Fire desgranem els motius de pes.
1. Sentir-se útil de veritat (més enllà dels gats)
Fem una pausa per l'humor: Sí, potser algun dia et toqui rescatar un gat, o una iguana, o un lloro que s'ha escapat. I ho faràs amb la mateixa professionalitat que qualsevol altra cosa. Però la sensació de servei públic va molt més enllà de les anècdotes.
Hi ha poques feines al món on el "retorn" sigui tan immediat i visceral. Arribes quan algú està tenint, literalment, el pitjor dia de la seva vida. Tenen por, estan ferits, estan perdent el negoci de la seva vida o casa seva crema. Tot és caos i pànic.
I aleshores arribeu vosaltres. I poses ordre al caos. I transmets calma. Quan la gent et mira amb aquella cara d'alleujament absolut només perquè has baixat del camió, entens de cop que totes les hores d'estudi han valgut la pena. Dormir tranquil sabent que has ajudat algú a sobreviure? Això no es paga amb la nòmina.
2. L'horari: Treballar per viure, no viure per treballar
Parlem del que tothom xiuxiueja amb enveja sana (i no tan sana) però pocs entenen realment: la qualitat de vida.
Mentre la majoria dels teus amics fitxen de dilluns a divendres en una oficina gris, mirant el rellotge esperant que siguin les 18:00h per anar al gimnàs ple de gent, els bombers juguen a una altra lliga temporal. El sistema de torns de 24 hores de la Generalitat et permet concentrar la feina i disposar de blocs de dies lliures consecutius.
Això no vol dir que es treballi menys hores anuals que la resta (el còmput és similar), però l'organització et regala una cosa que no té preu: TEMPS DE QUALITAT.
- Pots anar a comprar un dimarts al matí quan no hi ha ningú.
- Pots fer escapades de 3 o 4 dies sense gastar vacances.
- Pots portar i recollir els fills de l'escola molts dies de la setmana.
- Pots dedicar-te seriosament a un esport d'alt rendiment o a un projecte personal.
3. La "segona família": Companys que et guarden l'esquena
Sona al típic tòpic que posaries a LinkedIn, però en aquest cas és literal. A un parc de bombers la convivència és la pedra angular de la feina. No són només "companys de cubicle" amb qui comparteixes un "bon dia" forçat.
Pensa-hi: amb ells compres al mercat, cuines (i ai de tu si se't crema l'arròs), dines, sopes, entrenes al gimnàs i dorms sota el mateix sostre. Es comparteixen problemes personals, rialles llegendàries a la sobretaula i debats infinits.
Però el vincle real es forja fora del parc. En una intervenció, quan les coses es posen lletges, la teva seguretat depèn directament del company que tens al costat, i la seva depèn de tu. Aquesta responsabilitat compartida crea una germandat difícil d'explicar si no la vius. Si busques una feina individualista, això no és per a tu. Si busques equip, això és la Champions League.
4. Adéu a la rutina: La incertesa com a estil de vida
Si la idea de seure davant d'una pantalla omplint Excels els pròxims 35 anys et provoca urticària, benvingut al club. Aquí, la monotonia no està convidada.
Al cos de Bombers de la Generalitat, saps a l'hora que entres (habitualment a les 7:00h), però mai saps què passarà cinc minuts després. Pots estar prenent el cafè i, de sobte, estar camí d'un accident de trànsit a l'AP-7, un rescat de muntanya al Pedraforca, un incendi d'habitatge al centre de Manresa o ajudant a obrir la porta d'una persona gran que ha caigut i no es pot aixecar.
Aquesta varietat t'obliga a ser un "home/dona orquestra". Hauràs de saber de tot i no deixar d'aprendre mai: sanitari, hidràulica, construcció, riscos químics, orientació, meteorologia... Cada dia és un repte intel·lectual i tècnic nou.
5. Estabilitat i condicions: Parlem clar
No ens enganyem, no vivim de l'aire. L'estabilitat econòmica compta, i molt. Ser funcionari de la Generalitat (Grup C) et dona una base sòlida sobre la qual construir la teva vida.
Estem parlant d'un sou digne i competitiu, que millora amb els triennis, els complements de festivitat, nocturnitat i perillositat. Però sobretot, parlem de la tranquil·litat mental. Saber que, si fas la feina ben feta i compleixes, tens el futur assegurat fins a la jubilació.
Això et permet demanar una hipoteca sense tremolar, planificar projectes familiars i viure sense l'angoixa constant de si l'empresa farà un ERO l'any vinent. En un món líquid i inestable, tenir terra ferma sota els peus és un privilegi.
🚫 Però... no tot és color de rosa (o groc)
Alt el foc. Abans que vagis corrents a comprar-te les sabatilles de córrer, deixis la feina i et tatuïs un casc al braç, toquem de peus a terra. Ser bomber és una feina vocacional, i la vocació es posa a prova quan les coses es torcen. I es torcen sovint.
No volem espantar-te, però sí que volem que sàpigues on et fiques. Aquesta és la lletra petita del contracte que ningú llegeix a les pel·lícules.
1. La duresa mental: Imatges que costen d'esborrar
Baixar per la barra com si fossis Batman queda molt bé, però quan arribes al lloc del servei, la realitat et bufeteja. Veuràs accidents de trànsit molt greus, incendis on la gent ho ha perdut tot, i situacions amb víctimes que et remouran l'estómac.
Els bombers no som robots. Hi ha dies que tornaràs al parc en silenci absolut dins del camió. Hi haurà nits que et costarà dormir pensant si podries haver fet alguna cosa més. La gestió emocional i l'estrès posttraumàtic són part de l'equació, i cal ser molt fort mentalment (o aprendre a demanar ajuda) per gestionar aquesta "motxilla" que es va omplint amb els anys.
2. El cos passa factura: El risc invisible
Més enllà del risc evident (cremar-se o que et caigui un sostre al damunt, que passa molt menys del que creus gràcies als protocols), hi ha un desgast silenciós.
- Tòxics i salut: El fum modern no és com el de fa 50 anys; els plàstics i químics que cremen són cancerígens. Tot i que portem els millors EPIs, la neteja i la prevenció han de ser obsessives.
- Cicles de son trencats: Dormir a salts durant una guàrdia de 24 hores altera els ritmes circadians. Això, a la llarga, es nota. No ets de ferro, i hauràs de cuidar-te el triple que una persona normal per arribar sa a la jubilació.
3. La vida social a contracorrent
Tenir festa un dimarts és genial, però té un preu: treballar quan tothom fa festa. Et tocarà menjar-te el raïm de Cap d'Any al parc amb els companys (que no està malament, però no és la família). Et perdràs aniversaris dels fills, sopars de Nadal i barbacoes de diumenge.
La teva parella i el teu entorn hauran d'entendre que el teu calendari no es regeix pel "cap de setmana", sinó per lletres (Torn A, B, C, D...). La conciliació és possible i sovint millor que a l'empresa privada, però requereix una logística familiar flexible i molta comprensió.
4. El peatge d'entrada: La travessa del desert
I finalment, el mur més alt: aconseguir la plaça. No t'enganyarem, l'oposició a Bombers de la Generalitat és una de les més dures que existeixen.
No competeixes contra un examen per veure si "aproves"; competeixes contra milers de persones tan motivades, preparades i fortes com tu per un grapat de places. Això implica:
- Incertesa: Poden passar anys sense convocatòria, o que en surtin dues de seguit. Has de mantenir la motivació intacta sense saber la data de l'examen.
- Sacrifici econòmic i temporal: Acadèmies, entrenadors, carnets de camió... i sobretot, hores i hores tancat a l'habitació mentre els teus amics són a la terrassa fent el vermut.
És un camí solitari i dur. Molta gent es queda pel camí. Però els que arriben al final coincideixen en una cosa: cada segon de patiment ha valgut la pena.
Estàs llest per encendre la metxa?
Si després de llegir la lletra petita tens més ganes que por, llavors ets dels nostres. El camí és llarg, però la recompensa és la millor feina del món. El secret no és ser un superheroi, és ser constant, estratègic i organitzat.