Imagina-t’ho per un moment: has passat mesos, potser anys, entrenant com un animal, t’has après de memòria cada article de la Llei de Bombers, domines l'ADR a la perfecció i has clavat el teòric amb molt bona nota. Ja gairebé sents l'olor de la goma de les botes noves i ja et visualitzes amb l'EPI al complet posat. Però, queda una última prova, t'enfrontes al reconeixement mèdic, una fase que molts ignoren fins que és massa tard.
Per a molts aspirants, aquesta és la prova que genera més incertesa i respecte. A diferència de les proves físiques, on cada segon que baixes al circuit d'agilitat és fruit directe del teu esforç, al reconeixement mèdic hi ha factors que vénen "de sèrie". Estem parlant de la teva biologia, de la teva història clínica i de com el teu cos respon davant l'estrès ambiental. Tot i això, no s'ha de veure com una loteria. Conèixer a fons l’Annex 6 de la convocatòria de 2025 és la teva millor eina per no portar-te sorpreses desagradables quan ja tens mig peu dins de l'escola.
L'objectiu real: per què són tan estrictes?
Moltes vegades els aspirants ens hem preguntat: "Per què m'exclouen per una petita curvatura a l'esquena si puc carregar 70 quilos sense problemes?". La resposta no és capritxosa. El tribunal mèdic no busca avaluar si estàs "sa" per portar una vida normal; busca garantir que ets apte per a una professió de risc extrem durant els propers 30 o 35 anys.
Un bomber ha de treballar en atmosferes amb visibilitat nul·la, en temperatures extremes, i amb un equip de protecció que pesa gairebé 25 quilos. En aquestes condicions, qualsevol petita patologia preexistent es pot magnificar. Un problema cardíac lleu es pot convertir en una parada enmig d'un incendi forestal; una petita deficiència visual pot fer que no vegis una esquerda en un sostre a punt de col·lapsar. Per tant, el reconeixement busca la teva seguretat i, sobretot, la seguretat dels teus companys.
Anàlisi detallada de les exclusions per blocs
A continuació, et desglossem els punts més conflictius i les preguntes més freqüents que sorgeixen en cada apartat de l'annex 6 de les bases de l'última convocatòria.
1. Capacitat visual: molt més que veure-hi de lluny
La vista és, sens dubte, el sentit més castigat en les exclusions. No es tracta només de si necessites ulleres o no. El tribunal analitza la funcionalitat total de l'ull.
- Agudesa visual: La norma és clara. Sense correcció (ulleres o lents de contacte), has de tenir un 0.6 en cada ull. Amb correcció, has d'arribar al 0.8 de visió binocular. Això vol dir que si tens moltes diòptries, t'hauràs de plantejar una cirurgia refractiva amb prou antelació.
- Cirurgia refractiva: Molts aspirants s'operen un mes abans de la prova. Error. El tribunal pot demanar un informe del temps de recuperació i l'estabilitat de la còrnia. Assegura't de tenir un marge de recuperació total.
- Sentit cromàtic: El daltonisme és exclusió total. En una intervenció, has de distingir el color dels cables elèctrics, les etiquetes de mercaderies perilloses i els senyals lluminosos de les unitats de rescat. El test d'Ishihara (els cercles amb números de colors) és la prova de foc.
- Altres patologies: El glaucoma, el desprendiment de retina (encara que estigui operat) o qualsevol malaltia degenerativa són motius d'exclusió directa.
2. L'oïda i el sentit de l'equilibri
L'oïda és vital per a la comunicació per ràdio en entorns amb un soroll ambient brutal. Les proves d'audiometria mesuren la teva capacitat per sentir freqüències específiques.
Una hipoacúsia (pèrdua d'audició) superior a 35 decibels en les freqüències de 1000, 2000 i 3000 Hz sol ser motiu d'exclusió. A més, l'oïda interna gestiona l'equilibri. Qualsevol trastorn que provoqui vertígens o marejos sobtats (com la síndrome de Ménière) t'inhabilita per treballar en alçada o en espais confinats.
3. El sistema cardiovascular: el teu motor sota pressió
Durant el reconeixement et faran un electrocardiograma en repòs i, en molts casos, una prova d'esforç. Què busquen?
- Arítmies i bloquejos: No totes les arítmies són excloents. Molts atletes tenen bradicàrdia sinusal (pulsacions baixes), la qual cosa és un signe de bona forma física. Però bloquejos auriculoventriculars de segon o tercer grau són vermelles directes.
- Tensió arterial: La hipertensió ha d'estar sota control. Una pressió arterial sistòlica superior a 145 o diastòlica superior a 90 el dia de la prova pot fer que et declarin "no apte" de forma provisional o definitiva.
- Sistema circulatori: Les varius importants a les cames poden ser un problema pel risc de trombosi en feines que exigeixen moltes hores de peu o esforços estàtics.
4. L'aparell respiratori: oxigen en situacions límit
L'ús de l'Equip de Respiració Autònom (ERA) fa que el sistema pulmonar hagi de treballar contra resistència. La prova de l'espirometria mesurarà la teva capacitat pulmonar total i el volum d'aire que pots expulsar en un segon.
L'asma bronquial és el gran cavall de batalla. Si és un asma històric que no ha donat símptomes en anys, potser no tinguis problemes. Però si és un asma actiu que requereix inhaladors de forma recurrent, l'exclusió és gairebé segura. El motiu? L'exposició a fums i partícules pot desencadenar una crisi aguda en plena intervenció.
5. L'aparell locomotor: el xassís que aguanta el pes
Aquí es miren les desviacions de la columna (escoliosi superior a 20 graus), les hèrnies discals i la mobilitat de les articulacions. Si has tingut una operació de genoll (com una reconstrucció de lligaments creuats) i la teva funcionalitat és del 100%, generalment no hi haurà problemes. Però si la cirurgia ha deixat una inestabilitat o una pèrdua d'extensió, el tribunal ho notarà.
Metabolisme, pes i hàbits de vida
Un dels punts que més polèmica genera és l'Índex de Massa Corporal (IMC). La normativa estableix que no ha de superar el 30. Això pot ser injust per a persones amb molta massa muscular, però és el criteri estàndard que s'aplica. Si estàs prop del límit, és vital que cuidis la dieta les setmanes prèvies per entrar en els paràmetres.
Pel que fa a la diabetis, tradicionalment ha estat motiu d'exclusió. Actualment, gràcies a noves sentències judicials, s'avalua cada cas segons el control de la malaltia, però continua sent un punt crític. La possibilitat d'una hipoglucèmia durant un rescat és un risc que la Generalitat vol minimitzar al màxim.
La salut mental: la força invisible
Ser bomber no és només força física; és resiliència psicològica. Les entrevistes ja fan un primer filtre, però en el reconeixement mèdic també s'avalua el teu historial de salut mental. Trastorns de la personalitat, depressions greus o qualsevol condició que pugui veure's agreujada per l'estrès posttraumàtic són motius de preocupació per al tribunal.
Finalment, recorda que el test de drogues i alcohol és inapel·lable. Qualsevol resta de substàncies estupefaents o un marcador d'alcoholèmia elevat en sang (com la GGT o la VCM) et deixaran fora immediatament. Això inclou el consum de cànnabis, que pot quedar-se en l'organisme setmanes després de l'últim consum.
Estratègia de preparació: el "Reconeixement en blanc"
Si has arribat fins aquí, t'hauràs adonat que el reconeixement no és una xerrada amb un amic. Aquí tens un pla d'acció per anar-hi amb seguretat:
- Fes un pre-reconeixement: Paga't una revisió en una clínica privada sis mesos abans de la prova oficial. Porta l'Annex 6 imprès i digues al metge: "Vull que em miris com si fóssis el tribunal de bombers". Si surt alguna cosa (una anèmia, una tensió alta, una taca a la vista), tindràs temps de reaccionar.
- Documenta els teus punts febles: Si saps que tens una petita escoliosi de 15 graus, demana un informe al teu traumatòleg on especifiqui clarament que no tens limitacions funcionals i que la corba és estable. Portar aquest informe el dia de la prova pot estalviar-te moltes preguntes.
- Cuida la dieta i el descans: La setmana abans de la prova oficial, evita els excessos de sal (per la tensió), no prenguis suplements que puguin alterar les analítiques (com la creatina en dosis altes, que pot afectar els valors de creatinina) i dorm bé. L'estrès i el cansament poden alterar el teu electrocardiograma.
- Sigues honest, però precís: Si et pregunten si t'han operat mai, digues la veritat. Però afegeix immediatament que la recuperació va ser total i que fas vida esportiva normal. El tribunal té accés al teu historial en molts casos, mentir és la ruta més ràpida cap al "no apte".
Què fer si et declaren "No Apte"?
No és el final del camí. Si creus que l'exclusió és injusta o que el tribunal ha interpretat malament una prova, tens dret a recurs. El primer pas és presentar un recurs d'alçada. Per fer-ho, necessitaràs un perit mèdic especialitzat que rebati amb proves científiques el motiu de l'exclusió.
Molts aspirants han aconseguit la seva plaça als tribunals de justícia després de demostrar que la seva condició no els impedeix realitzar la feina de bomber. Això sí, és un camí llarg i costós, per la qual cosa la millor defensa és sempre una bona preparació prèvia.
"La disciplina per preparar el temari i les físiques és la mateixa que necessites per conèixer i cuidar el teu propi cos. No deixis a l'atzar allò que pots controlar."
En resum, el reconeixement mèdic és una prova més de l'oposició. No la vegis com un examen de "malaltia", sinó com una certificació de la teva capacitat per ser un heroi del segle XXI. Estigues atent als detalls, consulta amb professionals i ves-hi amb la mateixa determinació amb què afrontes la course navette o el press de banca.
Des de bombers On Fire et desitgem molta sort! Ens veiem al parc!
Si vols més detalls sobre algun punt específic o necessites ajuda per interpretar un criteri mèdic, no dubtis a deixar la teva consulta als comentaris o a través dels nostres canals de suport.